lunes, mayo 14, 2007

Ritme, bon ritme...

El matí va sufrir una devetllada,
quan pensava amb l´ atabalada matinada,
en un dia on les llums trecaven una nit càlida, tanmateix plàcida
La xiqueta va sortir al balcó
estirant tot el seu petit cos,
fins que la mare li donà un got
Acariciant els cabells d´or
Es va tornar a dormir, tapada…
...esperant al sol
en un dia en que l´esperava un riu..
...on el pare explicava els seus dies.... de petit...
..les seves matinades,
els interminables dies que s´apropaven, a bon ritme.

1 comentarios:

Jenni dijo...

Holaa...he trobat el teu blog passejant per la red, casualitats de la vida, i he de dir-te que el teu poema em sembla molt emotiu.

Una salutació des de València