sábado, abril 14, 2007

Cal fer memòria, toca llegir...

Memòria del segle XX és una col-lecció de Cossetània Edicions que està rescatant d´una mena d´oblit experiències humanes que, encara avui, ens donen de què pensar. Tinc al meu davant dos llibres d´aquesta col-lecció: Veus de l´exili de Josep Mª Figueres i Ràdio Pirenaica de Teresa Pàmies.
El primer llibre està basat en un programa radiofònic que va començar a emetre Catalunya Cultura per a passar després a formar part de la franja horària de Catalunya Ràdio…. Encara avui podem escoltar els seus programes a la web d´aquesta emissora. Els homes i les dones de l´exili català diuen la seva en aquest llibre, editat per Cossetània, que ha seleccionat vint veus per a que ens contin, sota paraules impreses en tinta, les seves experiències que cercaven una llibertat que havien perdut sota el puny del general Franco.
Figueres és historiador i professor d´història del periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona…s´ha “especialitzat” amb estudis sobre la història del catalanisme i del periodisme. Entre d´altres coses, en l´actualitat, segueix dirigint la col-lecció Memòria del Segle XX i la revista, de caire digital: Història de Catalunya.

Jaime Font: “ També em dedicava anar a França a recollir persones que no tenien documentació ni la podien demanar, i procurava que quedessin ben documentats. En totes aquestes accions no hi vaig guanyar ni una pesseta i en canvi, d´altres s’hi van fer rics, mentre jo vaig quedar amb els nervis destrossats…”.
Cassandra Mestre: “ Només tenia 14 anys quan ens van posar a presó de Figueres, on s´acabava el salconduit que ens havia de dur a la frontera. Era una presó com cal…”.
Macià Alavedra: “Tots plegats tenien unes converses polítiques que jo escoltava en un racó de la sala amb gran afició. No eren crítiques, em donaven una visió d´una Catalunya idíl•lica…”.
Teodor Garriga: “Per a Catalunya l´exili va ser una gran ombra. La gent va marxar perquè tenia por i sabia que els anaven a afusellar”.
Teresa Rovira:” L’endemà començava l´èxode per a nosaltres. La ruta de l´exili, en diverses etapes, fent ziga-zagues , pujant en un i altre cotxe, i amb algun tros a peu…”.
Glòria Artís: “D´ alguna manera sembla que no tinguis pàtria i en realitat en tens dues, i ets sents identificat amb l´ una i l´ altra. Però costa molt aquesta barreja vital”.
Adelina Santaló: “Durant la guerra no era una persona proa madura per comprendre a fons com estava la situació. La vaig entendre después, sortint”.
Manuel R Gaya: “Ho vaig veure tot tan negre, fins i tot el pas per la frontera va ser tan trist…ens vam sentir tractats com animals”.
Núria Folch: “I per postres em van robar. Jo, com una idiota, no hi havia pensat gens….em vaig trobar sense diners, sense domuments , sense4 joies, tot perdut!”.
Ramon Xirau: ”Ells van sortir amb una ambulància que els va oferir el govern, amb l´ Antonio Machado i la seva mare. Els van deixar a Cotlliure i els meus pares van anar a París. Jo vaig ser a Marsella encara uns mesos i en aquell moment, amb els camps tan a proa, la visió va ser terrible, espantosa”.
Después de la Guerra Civil, ja en territori francès, es va crear aquella mítica i llegendària coneguda com Radio Pirenaica, perquè estava a l´ altra banda dels Pirineus i, de manera més seriosa com a Radio España Independiente (REI). Des de la seva creació en el juliol del 41 fins que va tancar les portes al juliol del 77…REI, sempre va esdevindre un referent per a tots aquells que somiaven amb un Estat lliure i democràtic. Una de les proclames que sempre l´acompanyaran serà” emissora sin censura de Franco”.
Ara i avui ,Teresa Pàmies, que fou col•laboradora i corresponsal d´aquesta emissora ha escrit un llibre que Cossetània edita dins la col-lecció Història del segle XX, es tracta de Ràdio Pirenaica. Emissions en llengua catalana de Radio España Independiente (1941-1977):”La jornada laboral de REI començava a les set del matí(en la dècada de 1960).Els redactors es preparaven de pressa el butlletí de notícies del dia anterior del dia anterior i del mateix matí. S´ elaborava el programa a realitzar, es decidia el tema de l´ editorial i es repartia la feina”.

El llibre és imprescindible per a entendre moltes coses de l´exili , de les lluites per la llibertat i de les esperances que mai es perderen.

No hay comentarios: