jueves, abril 26, 2007

L´AVI

Ens apropem a una mirada, desconeguda
On la fam es l´ autoritat,
quan lluitava a l´ altra banda
On s’ acaba el dia sense sortir al carrer,
fins que aplega un bon acompanyant.
El meu avi, caminat pas rere pas
Sense compassió a la pols del terra
Al seu costat els meus peus dibuixent....
... estructures coronades
aleshores algú demana el meu nom
i els meus ulls s´ omplin….
no pas de les tradicionals llàgrimes,
aquesta vegada es atenció,
curiositat, ganes de saber...
per tal de valorar i estimar....
una de les històries de la vida
d ´un home que m ´ apreta la mà
dedicant-me un somriure
que esclata l ´univers
d ´aquella tristesa engendrada.

No hay comentarios: