Quan els perdedors tenen veu.

DOS LLIBRES QUE RECORDEN ALS QUE PERGUEREN LA GUERRA.


Les guerres no tenen perdedors perquè simplement no tenen cap mena de guanyador; però si que hi ha persones que perdent llibertats tan directa com indirectament... i això és perdre. Tenim ací dos llibres que parlen d´aquestes maneres tan subtils de significar-se perdent la guerra.

El primer llibre sorgeix des de la ploma de Teresa Pàmies dins la col-lecció Memòria del Segle XX editada per Cossetània que publica .Ràdio Pirenaica. Emissions en llengua catalana de Radio España Independiente (1941-1977).

Teresa Pàmies fou col•laboradora i corresponsal de la llegendària Pirenaica, com s’autodenominava Radio España Independiente (REI), “emisora sin censura de Franco”, des de la seva creació el juliol del 1941 fins al juliol del 1977. Escrivint sobre la seva experiència amb la Pirenaica, l’autora ha volgut informar-nos sobre la tasca realitzada per l’emissora de cara a aportar una mica d’esperança als derrotats per les tiranies protegides pel nazisme i el feixisme ascendents a Europa. I és especialment significatiu que, durant la seva llarga existència, l’emissora inclogués de manera continuada espais en català.

L´ altre títol, també dins de Cossetània i de la col-lecció Memòria del Segle XX, Veus de l’exili.
20 testimonis de la diàspora catalana. Un llibre, una contalla reial, basada en el programa Veus de l’Exili de Catalunya Ràdio amb la ploma de Josep M. Figueres

Amb aquest títol, Catalunya Cultura va emetre una sèrie de trenta programes que es repetiren a Catalunya Ràdio a la tardor del 2006 i que encara poden escoltar-se al web de l’emissora. Foren produïts amb la finalitat de divulgar la història dels exiliats que deixaren en gran nombre la Catalunya ocupada del 1939. Josep M. Figueres, que va tenir la idea del programa i féu entrevistes a Mèxic a una setantena d’exiliats o als seus fills, ens acosta ací a una selecció de noms dels que van tornar i dels que no ho feren amb una clara finalitat de mostrar una realitat amagada pel franquisme, silenciada per la transició i oblidada, fins fa poc, per la democràcia, com ho palesen els pocs reconeixements, estudis, exposicions i actes diversos que s’han fet als qui van defensar la legalitat i encara avui esperen el reconeixement ple del seu coratge i dignitat. La vintena d’entrevistes són un testimoni punyent de la realitat amarga de la derrota militar del 1939 i, alhora, un testimoni viu de la defensa de la catalanitat malgrat les adversitats.