Consciència i compromís... fotograma a fotograma.

De cinema de i per al compromís n’hi ha i no poc. En aquests temps contemporanis podem trobar films com: Grita libertad o la denúncia del règim apparheit ens pot fer entendre la problemàtica que afectà durant moltes, moltes dècades a Sudàfrica...aquest film ja té un grapat d´ anys , però segueix sent un compromís ferm al davant de la lluita per la justícia plena; un altre film de fa molts anys és El crimen de Cuenca de Pilar Miró que també ficà en evidència la justícia practicada per la dictadura colpista de Franco....del cinema de fa només unes dècades destacaria, també, Todos los hombres del presidente amb Robert Redford i Dustin Hoffman...clar que n’hi ha més de cinema de compromís Brubaker, En el nombre del padre, La caja de música o qualsevol sota la mirada de Ken Loach....el tema no està esgotat , així que podem anar parlant...poc a poc...Aquest tema dona per a molt.
De cinema d´ ara podem arrimar-mos a títols com El Jardinero fiel; El Señor de la guerra, Syriana... Diamantes de sangre, Los lunes al sol, Te doy mis ojos; Hotel Rwuanda...o una de les molt agradables sorpreses de darrera hora: Invisibles on Javier Bardem ha sigut el motor d´aquest projecte on la direcció és de diversos directors. Javier Bardem per tal de portar el projecte a bon port es va recolzar amb Metges Sense Fronteres. Els realitzadors que van intervindre amb el rodatge han sigut: Isabel Coixet, Mariano Barroso, Javier Corcuera, Fernando León de Aranoa i Wim Wenders. La cinta està composta per dos pelis de ficció y tres documentals. Fotograma a fotograma es viatja per l´Àfrica més dura i més aspra: República Centrafricana, Uganda, República Democràtica del Congo...també es creua l´Atlàntic per apropar-se a la realitat, social i plena de violència, de Colòmbia. Pel que fa als països africans aquests desfilen, pel film, amb problemes com. L´ enfermetat del “chagas” i de la son; els Night Commuters d´Uganda o les agresions sexuals...
Regirant per la nostra memòria i per la nostra documentació trobem, també, uns exemples de cinema , denúncia i consciència apropant-se a la realitat que expressà, en un temps, el cinema “made in Itàlia”. Ficarem uns exemples del realisme més social amb un excel•lents directors, uns memorables guions i unes interpretacions memorables.
Roma, ciudad abierta de Rosellini.; El ladrón de bicicletas de Vittorio de Sica;La tierra tiembla de Visconti;El limpia botas de Sica y Zavattini.......