Narrativa

Narrativa des de Cossetània.
Des de Cossetània ens apleguen unes maneres de fer literatura, lectura, neguit per llegir...Així, com a novetats, podem trobar:
Novel-la per a entretindre.
Diari d’un artista de Miquel S. Jassans és un llibre que s´avança al pressent i cap al futur...
Uns fets que passen a l’any 2050, a Alcover, Barcelona i Sardenya, en els quals la intriga, la passió, l’amor i el crim hi són presents, ens introdueixen en un món on l’art encara no és mort i el vell mite del paradís perdut encara és vigent.
La Núria descobreix el diari del pintor Bernat Brau i la seva lectura permetrà als protagonistes, la Carla i l’Ambròs, conèixer què pensava Bernat d’alguns artistes i quin era el seu concepte sobre l’art. Aquests coneixements els apassionaran i alhora, la filosofia de Bernat canviarà les seves vides.
Narrativa per a viure, entendre, compendre…apendre.
Els amazics..Una història silenciada, una llengua viva de Hassan Akioud i Eva Castellanos és una mena de llibre, entre contalla i assaig que dins la col-lecció Prisma amb Cossetània com a editorial.
Aquest llibre pretén ser una obra de divulgació per donar a conèixer el poble amazic, la seva llengua i la seva cultura mil•lenària. Un poble que ha sobreviscut a la romanització i a l’arabització del nord de l’Àfrica. Un poble heterogeni que, en bona part, té en la llengua pròpia la base de la seva identitat col•lectiva i que es caracteritza per haver sobreviscut a través de la tradició oral. Són amazics el poble nòmada dels tuaregs, els habitants de la Cabília algeriana; de l’Atles, el Sus i el Rif marroquí; de l’illa de Jerba a Tunísia; dels oasis de Siwa a Egipte; així com algunes tribus de Mali, Níger i fins i tot de Mauritània, el Txad i Burkina Faso. També era amazic el mític líder rifeny anticolonialista, Abd el-Krim, o els almoràvits i els almohades, que van tenir un protagonisme destacat en l’ocupació musulmana de Catalunya durant l’edat mitjana.
La nostra intenció és allunyar-nos de descripcions folklòriques i simplistes per aproximar-nos a una cultura viva i dinàmica. És només d’aquesta manera que el coneixement del poble amazic, fins i tot, ens pot arribar a donar claus per entendre alguns aspectes relacionats amb qüestions de gran actualitat com la situació dels països islàmics, el paper de la dona a l’islam o els orígens d’un percentatge significatiu dels immigrants magrebins presents avui en dia al nostre país.
Aproximar-nos a la cultura autòctona del nord d’Àfrica ens permet trencar el tòpic d’un Magreb arabomusulmà. Sovint es té una imatge distorsionada del nord d’Àfrica, s’entén com una uniformitat cultural àrab sota el vel de l’islam. La nostra intenció és donar veu a una llengua i a una cultura que, tot i que han estat constantment silenciades, es mantenen tossudament vives.

Després podem gaudir de Poblet, senyor feudal.La documentació de l’Arxiu de Poblet (Armari III) de Valentí Gual Vilà. Ací, el propòsit del llibre és descriure el fons documental de l’armari III de l’Arxiu de Poblet de cara a posar-lo a la disposició dels investigadors i dels lectors en general. Hem d’advertir que aquest exemplar conté els índexs onomàstic i toponímic tant de l’armari II com del III, elaborats gràcies a l’excel•lent feina de fra Xavier Guanter, bibliotecari de Poblet.
L’abat de Poblet expressa la seva satisfacció per la nova publicació “d’un nou armari de l’Arxiu de Poblet, el tercer, distribuït en dos grans apartats. Un primer gran bloc dedicat als processos civils en què Poblet fou part a causa del seu paper com a importantíssim senyor feudal. Destaquen, entre molts altres, els plets amb els comuns de Vimbodí i de Verdú, les dues joies de la corona pobletana, així com els conflictes derivats de l’explotació de la ingent massa forestal coneguda com el Bosc de Poblet. S’hi conserven les causes ordinàries, els arbitratges, les concòrdies, les declaracions dels testimonis, els al•legats d’advocats i procuradors i no sempre les resolucions, car l’exclaustració de 1835 arribà quan la justícia encara no havia emès sentència. Un segon gran paquet de documentació correspon al patrimoni de Poblet. S’hi guarden els valuosos títols de propietat, un gran nombre d’establiments emfitèutics practicats per Poblet en els seus vastos dominis, les rendes percebudes, els comptes dels bossers i de l’administració en general, centenars de rebuts i cobraments de censos, i els capbreus a què els vassalls del monestir es veien obligats perquè quedés clara i ben dibuixada la senyoria pobletana.
»Com podeu veure són temes que afecten la vida ordinària dels pobles i veïnatges de Poblet, dels vassalls del monestir. Temes que poden donar-nos a conèixer aspectes interessants de la vida social i econòmica d’aquells segles medievals i de l’època moderna, en relació amb el monestir de Poblet i els seus dominis.”

Narrativa per a degustar. Des de Cossetània ens aplega un llibre per a gaudir de la cuina amb Fogons i tradicions. Memòries culinàries des de la ploma i l´ analítica versus experiment tradicional de M. Teresa Font i Blanch dins la col-lecció El Cullerot
«La Maria Teresa de Ca Pellisa, anys ans d’elaborar aquests escrits, va fer una recopilació d’algunes de les receptes culinàries més significatives, tant de les tradicionals com de les que anava coneixent per transmissió oral de persones conegudes. Altres les va anar incorporant a partir de diversos punts de difusió: revistes, llibres, mitjans de comunicació… Aquesta recopilació es va anar passant entre parents, amics i coneguts. En aquell moment, van tindre una gran acceptació, ja que es van difondre per diversos indrets de la Terra Alta. Algunes receptes es van publicar en la revista La Cabana de la Fatarella. A més, en la seua maduresa, la Maria Teresa va anar teixint aquesta relació de les tradicions del curs de l’any lligades amb l’alimentació, els fogons. Hi ha la cuina de la festa però també hi incorpora la del dia a dia, plena de la riquesa del saber fer de la gent de poble.»