Un aniversari...

Vuitanta anys de Márquez.
L´ any 1967 un exiliat català a terres de sudamèrica treballava per a una editorial i edità
una obra que viatjava entre quelcom màgic i allò més real…Al cap dels anys Cien años de soledad es convertiria en una de les grans obres de la literatura universal i el seu autor Gabriel García Márquez en una de les millors plomes de tots els temps.
Com que ací cada any està dedicat a una colla de coses…aquest any li toca a García Márquez perquè compleix vuitanta anys i perquè, a més, es compleixen vint-i-cinc anys de la concessió del premi Nobel i quaranta anys de la publicació de l´ esmentada novel-la. Avui, cada creació d´ aquest escriptor colombià, és un èxit abans de ficar-se a les llibreries…la gent l´ espera i li rendeix homenatge….encara es venen les seves exitoses novel-les : Cien años de soledad, El amor en los tiempos del cólera, El coronel no tiene quien le escriba….Obres mestres de la literatura.
La vida d´un escriptor d´ èxit és una mena de competició entre els seus personatges que es troben i es retroben entre les pàgines dels seus llibres…..així molts dels personatges que es creuen dins la soledat , els cent anys , els rius que munten i baixen, les mirades perdudes, les joies contingudes, aquells temps, gaire bé perduts, del còlera....L´ univers particular d´un dels millors escriptors que si hagués sigut ignorat no ens hagués enamorat a molts lectors...a vegades massa tard, tot i que mai és tard.
Quan tot el món es rendeix als peus dels millors autors no puc deixar de pensar amb aquells que, pel motiu que sigui, han estat ignorats per criteris equivocats o allò que és pitjor....per falta de llibertat...Recordant a Garcia Márquez espero poder recordar a tots els escriptors i escriptores amb la meva llengua que mai seran recordats perquè sempre van ésser ignorats.